ODIO EL BON TEMPS

Odio el bon temps!



Avui ha fet un dia horrible, asoleiat,clar, lluminós, un fet que no és estrany que passi a la tardor en la nostra latitud, però que a mi em fastigueja i em deprimeix. A mi m'agrada el mal temps, els dies rúfols, grisos, tapats i plujosos sense arribar a tempestuosos. Les tempestes sobtades acaben tenint un happy end ridícul i kitch que és l'aparició de l'arc de sant Martí i el retorn a la preponderància de la llum. En canvi un cel tapat de color gris plom garanteix una pluja persistent i continuada, que no dómna esperança a l'aparició sobtada i orgullosa de la llum. I quins avantatges tenen aquests dies sobre els altres? Per començar el color, la forma i la textura de les coses pren una dimensió més íntima, més real, amb més matisos, allunyada dels colors de parxís i de les textures planes que proporciona l'abundància de llum. A més, des del punt de vista psicològic, els dies grisos predisposen al treball reposat, a la claredetat d'idees, a la introsprecció, a la intimitat. Els dies tapats i grisos són silenciosos, els dies clars són sorollosos i cridaners. El fred desvetlla la imaginació, la calor satura els sentits.
Es parla molt darrerament de les conseqüències nefastes que ens reportarà el canvi climàtic, de l'augment de la temperatura, del descens, en la nostra latitud, de les precipitacions. Sí això és així, que així sembla que és, perdrem, perdré, els dies que més m'agraden, aquests dies mal anomenats de gossos. Hem d'aturar com sigui aquest canvi climàtic, perquè, desenganyem-nos, el mal temps és el millor dels temps possibles.