Discutir és bo per a la salut d'elles

Un estudi de la Universitat de Boston dirigit per la doctora Elaine Eaker i publicat a la revista de la National Hearth of USA demostra que discutir és bo pel nostre sistema coronari, preferentment per les dones: les dones que discuteixen tenen menys risc de patir malalties cardiovasculars. De la mateixa manera el document afirma que les dones que eviten les confrontacions i guarden silenci tenen quatre cops més possibilitats de morir prematurament. No sé com han aconseguit a la Universitat de Boston trobar dones que guardin silenci, però d'entrada aquest fet demostra que no han reparat en mitjans alhora de tirar endavant l'estudi.

Discutir, i més fer-ho en parella, acostuma a tenir unes normes preestablertes que fan que un no trobi cap diferència entre disputar pel temps que s'ha d'estar el harpic a l'inodor abans de ruixar-lo amb els pixums o bé fer-ho per la crisi del proper Orient. Al meu modest entendre discutir no porta enlloc, es tracta d'un joc subtil que té com a objectiu recomposar la cadena de comandament a casa, a la feina o on sigui. Centrarem el tema en les discusions de parella. Darrera d'una discusió trivial amb la companya, la més trivial que us pogueu imaginar, acostuma a haver-hi un resentiment, una venjança ajornada, un delicte comés en el passat que no ha preescrit i sobre el que s'ha de passar factura. Des de la més estricta neutralitat a què em predisposa el fet de ser home puc afirmar que les disputes acostumen a inciar-les elles, de fet no acostumen, les comencen sempre. I per què? Perquè el món de la dona es molt més complexe que el de l'home, fet de racons i raconets, de connexions inversemblants que nosaltres som incapaços de copsar e intuir. A efectes de càlcul, planificació i intel·ligència, un home seria l'equivalent a un àbac i una dona a un supercomputador. Quin és doncs l'objecte d'una discusió? La primera és molt senzilla i per explicar-la només cal recordar les embestides que es fan dos mascles de cabra quan disputen per una femella: es tracta de saber qui té el control i qui mana. La segona és col·lapsar el nostre sistema d'autodefensa natural, amb preguntes i arguments que irremediablement ens porten a contradir-nos i confondre'ns. Seria l'equivalent a cortcircuitar un sistema d'alarma perquè deixi de ser operatiu. Després d'una discusió un home està com espatllat. En canvi, una dona, tal i com demostra l'estudi, s'ha fet una posta a punt, ha carregat bateries, i està amb més forma que a l'inici de la disputa.
Jo, gràcies a Déu, gaudeixo d'una bona salut, perquè evito sempre que puc les discusions, tot i que de vegades no puc evitar fer-ho, i discuteixo amb la resignació del guerrer que se sap derrotat abans d'entrar en combat.