Adjectius

Adjectius

Els adjectius són una mena d'animals esquius que comporten un munt de maldecaps. De vegades tens la necessitat d'estampar un adjectiu a algú, o a alguna cosa, saps de quin mot es tracta perquè ja l'has usat en una altra circumstància, i l'adjectiu en qüestió, aquell que és l'apropiat i únic per aquella situació, no compareix. Per què són tan seus i malparits els adjectius? Què hem de fer davant d'una situació tan compromesa? Utilitzar el diccionari no serveix de res, seria com , -havent perdut el número de telèfon d'un amic-, prémer números aleatoris per veure si ensopeguem amb la combinació desitjada. Tampoc paga la pena de buscar en el diccionari de sinònims, en cas de pèrdua d'adjectius un no s'aconforma amb un sucedani, vol l'original i genuí adjectiu perdut. Algú molt enamorat, gosaria d'anar amb l'amiga de la seva estimada`perquè l'objecte del seu desig no està disponible? No.
Ahir volia qualificar l'actitud d'una persona i per molt que m'esforçava l'adjectiu no compareixia. Em venia al cap immoral, però no, l'actitud d'aquella persona no era immoral, el que era immoral era l'actitud de l'adjectiu. Perdut i indignat com jo estava, i després d'intentar oblidar-me del tema tot i buidant una ampolla de Muscadet vaig decidir no usar mai més l'adjectiu en qüestió, tot i que n'ignorava l'identitat estava convençut de què en aparèixer el reconeixeria. Avui finalment l'he trobat, allò que et lleves, estàs esmorzar i de cops, hops! a la segona glopada de cafè l'adjectiu que se't presenta: impúdic. Vaig comunicar a l'impresentable adjectiu la meva intenció de no usar-lo mai més, que ja se'n podia anar a qualificar a qui vulgués, que amb mi no hi tornés a comptar. Però noi, ell res de res. Els adjectius són així, tu ja els pots dir que se'n vagin a pastar que quan es presenten ja no els pots fer fora. I què coi fots de bon matí amb un adjectiu que arriba tard i que orfe d'um mot a qui qualificar, et va rodant pel cap fent-te la guitza? L'únic remei a tan angoixosa situació és trobar-li una parella al nostre erràtic adjectiu. I heu-me aquí, desesperat per trobar-me en una situació que pugui qualificar d'impúdica, o amb algú que sigui impúdic o impúdica i que em permeti lliurar-me d'aquest coi d'ajectiu. Ajudeu-me!!