Enamorar-se és una animalada

Tant de bo que un dia trobem un medicament que ens vacuni contra l'amor

L'amor, enamorar-se, és un dels maldecaps més importants amb què una persona normal s'enfronta al llarg de la seva vida. L'amor és el vestit transcendental amb que vestim un dels més forts dels nostres impulsos, l'impuls sexual. No seré jo el primer en afirmar que l'amor és confusió dels sentits, pertorbació del comportament, inestabilitat emocional, propensió a fer el ridícul, font inesgotable de problemes, itot provocat per causes químiques, un desequilibri hormonal capaç de fer-te fer i dir coses que en condicions normals no faries. I no parlo d'oida, sé de què parlo, jo l'he fet molt el ridícul.
El millor que té l'enamorament és que després d'un temps raonable s'acaba, es dilueix, s'atempera en el pitjor dels casos. Després de passada la tempesta un pot descansar de tant fer la mona per agradar l'altre, i això, no ens enganyem, és bo.
Podran els metges guarir-nos de l'enamorament algun dia? Trobaran un injectable, bevible o tòpic capaç de protegir-nos o vacunar-nos d'aquesta epidèmia rosa?
És ben veritat que amb un medicament com aquest s'acabarien, entre d'altres coses, per exemple les cançons que tenen l'amor com a tema central i únic, les novel·les roses, les gòndoles de Venècia, la premsa del cor i els psiquiatres. I què? Ara mateix ja hi firmaria.
El Bes que es donen els dos enamorats que encapçalen aquesta parrafada el va pintar Klimt, ja fa una colla d'anys. Ella té els genolls a terra, i l'escena, tot i que pugui respirar erotisme, té molt de tràgica, de sucumbir davant d'una cosa que no pot ser pas bona. No ens enganyem, besar és una cosa que amb moderació pot estar bé, enamorar-se és una passió que forma part de la infància de l'home, i hauríem d'intentar, en aquest sentit, ser ja una mica adults.