Vaig al dentista a treure'm un queixal i no puc evitar fer-me una pregunta: quina relació hi ha entre la medicina i els dentistes? Vull dir que un dentista és un metge peculiar, un facultatiu que en acabar la consulta sol fer-te un pressupost per adobar-te els pinyos que et fa venir esgarrifances. No m'imagino un cardiòleg presentant-te un pressupost després de detectar-te una cardiopatia, dient-te quins models de vàlvules et pot implantar. Abans els queixals els arrencaven els barbers i avui en dia, els seus hereus, els dentistes tenen molt de perruquers i poc de metges.
Hi ha, però, una cosa que, en general, sí que tenen en comú dentistes i metges: tracten els pacients com si fossin criatures. Aquesta mania està més estesa entre els enfermers/es. Tinc quaranta anys llargs i fa tres dies, en la consulta d'un dentista vaig fer-me una radiografia. L'infermera m'anava dient que posés la maneta en uns agafadors, els peuets rectes, que no bellugués la careta... Et tracten com un nen o com un idiota?
Els pacients hem de començar a reivindicar els nostres drets, i el primer de tots hauria de ser rebre un tracte d'adults.