Per què corro?

Quin sentit té córrer? M'ho pregunto perquè cada matí vaig a córrer una hora i ben bé encara no sé perquè ho faig. El fet és que no puc deixar de fer-ho, i si córrer és més fort que la meva voluntat ha d'existir algun motiu fort perquè corri. Córrer desgasta les articulacions, fa suar, t'empasses els fums dels vechicles i et deixa els peus fets pols. La foto que encapçala aquesta entrada demostra el sacrifici que suposa córrer: va ser la darrera marató celebrada a Barcelona, 42 kilòmetres i escaig corrent, per arribar en unes condicions lamentables. Anava corrent i al kilòmetre 25 el cos deia que ja era hora que ho deixés, però no vaig poder, no vaig tenir voluntat per deixar-ho.
És veritat que córrer té alguns beneficis per la salut i que et manté el cos en una certa forma física, però aquests no són en el fons els motius, crec, pels quals la gent corre. La gent corre, jo corro per la mateixa raó que ho han fet els humans i els animals des dels albors de la història d'aquest planeta: corren per fugir d'algun perill. La qüestió radica en saber quin és aquest perill exactament i, la veritat, no se me n'acut cap. He arribat a la conclusió, doncs, que corro perquè estic fugint, tot i que, per fugir, s'ha d'anar a un punt per arribar a un altre de diferent, i jo surto de casa per tornar a casa, els trajectes que faig comencen i acaben sempre al mateix lloc. Té algun sentit fugir per tornar al mateix lloc? És possible que, sense adonar-me'n, aquell perill genèric que fa córrer a les bèsties el tingui jo a casa? És possible que ni jo mateix sigui conscient del perill que m'amenaça, que tants sols el meu subconscient ( a mi m'agrada anomenar-lo inconscient, i ja sé de què parlo) tingui clar quin és el perill del qual m'escapo cada matí a les set en punt?
Atabalat per aquests dubtes he pensat a preguntar a d'altre gent que corre el per què ho fan. Però, coi, costa de parlar amb algú que també corre, i que sol anar o més de pressa o més a poc a poc que tu, o en direcció oposada. En les cares de la gent que cada matí corren diagonal amunt fins el parc cervantes de vegades intueixo una resposta, el rostre indica moltes coses i un rostre torturat per l'esforç encara més. Però és tant sols una petita indicació, una idea fugaç sobre els seus motius reals que no puc acabar de materialitzar. Des d'aquí demano que si alguna de les persones que cada matí corren en la mateixa àrea que jo, i em reconeixen i tenen una resposta als meus dubtes, que facin un esforç i m'aturin, que m'aturin i m'expliquin perquè corren ells. Els estaré eternament agraïts.