El temps, una arma de destrucció massiva

El temps és com una arma de destrucció massiva que actua de la mateixa manera que ho fa el sulfúric vesat damunt una superfície de seda. I això no afecta tant sols al nostre aspecte exterior, que déu n'hi do també, sino a les nostres idees, afanys, certeses i d'altres galindaines.
El temps, però, és un concepte que, tot i que l'experimentem a diari, és força punyetero de definir. No sé qui coi, penso que era un sant, deia que sabia el que era el temps fins que li preguntaven, llavors no sabia com explicar-lo. La simple lògica ens diu que sense temps no hi hauria abans, ara ni després. I què? Viuríem en un teòric, permanent i immutable ara. És el que els cristians i els musulmans, (que s'assemblen com dues gotes d'aigua), entenen com la divina eternitat davant la caduca vida terrenal.
El temps és elàstic perquè el dilaten les passions, deia Marcel Proust, que durant centenars de pàgines intenta reconstruir el passat a partir de les cendres de la memòria.I és cert, perquè tothom és conscient que percebem que el temps no corre quan esperem amb delit alguna cosa, i que corre com mil dimonis quan tenim un termini per acomplir un propòsit difícil. Però llegint a Proust un pot percebre que el passat és tan real com el present i que l'únic problema és saber com materialitzar-lo.
I els que entenen de temps, els físics, diuen coses que trastoquen les nostres concepcions més arrelades: el temps és una dimensió molt semblant a l'espai i afirmen que el passat, el present i el futur són igualment reals i, fins i tot, prefixats d'antuvi. Això hauria de donar carta blanca a la credibilitat de sibil·les, pitonises, quiromàntiques i bruixotes de tota mena que, tot i semblar embaucadores, podrien estar més a prop de la veritat física del temps que els sesuts incrèduls que pensen que el futur no es pot predir. El futur es pot predir, perquè en el futur hi passen coses que funcionen amb les mateixes lleis que en el present. Sabem, per exemple, que la desintegració d'un àtom radioactiu segeueix una pauta immutable: podem predir amb exactitut matemàtica quina cara farà un àtom determinat dins de x anys.

Puc predir que Barça i Madrid quedaran igualats en nombre de copes d'Europa, la copa d'Europa desapareixerà i Europa mateix també.

El nostre Sol té una vida determinada pel balança d'heli i hidrógen i sabem amb certesa que dins d'uns cinc mil milions d'anys deixarà de lluir. O sigui el futur, d'alguna manera, ja està escrit. I si ja està escrit, si tot ja està determinat, per què coi hem d'estar preocupats? Jo, que ara i aquí puc afirmar que tinc dots endevinatòries, puc predic que en un futur llunyà el Barça i el Madrid tindran el mateix número de copes d'Europa, que la copa d'Europa desapareixerà i que, fins i tot Europa mateix deixarà d'existir. Repto a qualsevol a contradir aquesta predicció del futur.