Les mentides són el pilar de la convivència

Les mentides són el pilar de la convivència

El mentider és un prohom, un heroi social que amb la seva activitat fa tot el possible per mantenir la convivència, l'equilibri, la tolerància i el respecte mutus. Tots som mentiders, mentiders compulsius i que duri. Una mentida és l'homenatge que un fa a la persona que aprecia i estima, o a la que segueix i respecta, o al desconegut o a l'indiferent. Reflexionem-hi. Quantes baralles un no s'ha estalviat gràcies al petit miracle d'una mentida a temps? La mentida és com la medicina que dóna la mamà al seu fill malaltó i que aquest s'empassa amb aquella fe, amb aquella seguretat de què el guarirà dels seus mals. Una mentida pot comfortar una persona que dubta de la seva imatge, insegura d'agradar. Una mentida pot evitar l'enuig de la persona estimada que es pregunta perquè has arribat tard. Una mentida afalaga el fill que acabar d'embrutar un paper i creu que ha fet una obra d'art. Una mentida relaxa el malalt que encara confia en recuperar-se. Una mentida pot estimular el maldestre a la feina a persisitir en el seu propòsit de millora. La mentida és el nostre maquillatge verbal, és la llibertat de decidir com són les coses, la veritat sol ser rígida com una cotilla, freda com els murs de les sales de tortura de la Inquisició. Molta gent diu la veritat perquè els agrada fer mal, els torturadors solen dir la veritat del que els espera als torturats per angoixar-los i atemorir-los, els que odien la seva parella confessen la seva infidelitat per tal d'humiliar-la, de veure-la patir, i així deixar de fer-ho ells, descarregant de culpa la seva consciència. Caldria que ens preguntéssim, què és la veritat? Sabem allò què és una mentida, però la veritat... Qui té el do de saber què és exactament la veritat en una realitat que és polièdrica, diversa i canviant?
Jo, ara i aquí, em confesso mentider, crec en les virtuts de les mentides, m'agrada exagerar quan explico un relat, inflar-lo, deformar-lo, perquè de vegades la realitat, per si sola, pot resultar pansida i trista. Fins i tot em menteixo a mi mateix, i ara, acabant aquest coi de discurs em pregunto, no m'estaré mentint reconeixent tanta virtut a la mentida?