Monday, July 17, 2006

Déu, 2a part



Ens havíem quedat amb els avantatges que suposa disposar d'un Déu immutable que, a més, té el do de concedir-te la vida eterna. Seguim amb el capítol d'ofertes divines. Disposar d'un codi moral que et digui allò que és bo i allò que és dolent, simplifica un munt l'existència. Aquells que, descreguts com som, no tenim un codi moral prefixat, vivim en un etern desgavell ètic tot i que el dissimulem i, al capdavall, un cert desordre existencial. Déu és, com a jutge de les pròpies accions, un interlocutor més imparcial que no pas un mateix, més donat a trobar excuses per justificar-te un o altre compartament. És cert que els codis morals de les diferents religions són rígids de collons, però, coi!, en aquest món no és pot tenir tot, si vols codi moral, t'has d'atendre a les conseqüències. Lleis, manaments, credos, configuren un entorn tan clar i fàcil de seguir com el codi de senyals de trànsit.i aquí radica el seu èxit. Fins i tot, en el cas de saltar-te'l tens una penitència i un perdó assegurat. Un codi ètic personal, tan ben intencionat com es vulgui, acostuma a estar fet de pedaços i retalls, presenta forats més grans que el de les finances marbellís i topa amb contínues contradiccions, com és el fet de què el teu codi no té perquè ser estrictament igual que el de la veïna, sobretot si aquesta està imponent.
I no s'acaba aquí el tema de l'èxit de Déu com invent. Som molts els qui no trobem un sentit clar a la vida i aparentment això no ens comporta gaires problemes. Dic aparentment perquè hi ha sotracs en el transcurs de l'existència que t'hi fan meditar sobre el seu sentit, com arribar a casa sudorós en plena canícula i comprovar que l'aire condicionat no funciona. És en aquests moments en què un medita sobre el sentit de tot plegat, perquè volguem o no, tenim una certa disposició a trobar sentit a les coses.
Per totes aquestes raons, i moltes altres més de caire social i històric, l'invent de Déu ha tingut un èxit que podríem qualificar de sonat. Continuaré un altre dia amb el tema de Déu, perquè hores d'ara estic en crisi, i la meva preocupació principal rau en trobar un tècnic capaç de reparar el meu aire condicionat abans no fineixi acalorat.

6 Comments:

At 8:26 PM, Blogger Montse said...

Has provat amb el clàssic ventall?
(no per resoldre els teus dubtes sobre l'existència de Déu, eh?)

hmmm... fa mil anys vaig llegir alguna cosa sobre la crisi del catolicisme, però em sembla que deu estar obsolet, a hores d'ara.

Petonets amb aire condicionat!

 
At 7:57 AM, Blogger Montse said...

Rellegint m'adono que el que has escrit és molt més profund que una simple queixa sobre la veïna imponent que no té el teu mateix codi o sobre l'aparell de l'aire condicionat - per cert, ja t'ha vingut,el tècnic?, que aquests són com els polis, que no hi són mai quan els necessites - sobre les ofertes divines, no sé jo què en deu pensar Déu, sigui allà on sigui, si és que hi és, però les "ofertes" que fa l'Església són més escarransides que els "vales" del Caprabo. Quan necessites la rebaixa del producte, ja t'ha caducat el vale. I això és una immoralitat, t'ho miris per on t'ho miris!

En fi,com que sóc molt solidària - no oblidis que els catalans som solidaris fins al moll de l'os- et dic de veritat que m'encantaria que hores d'ara el tècnic t'hagués arreglat l'aparell.

El de l'aire, vull dir, of course!

 
At 2:48 PM, Blogger Montse said...

eps! que no escrius?
:)

 
At 11:47 PM, Blogger P@P@LLoN@ GRoG@ said...

Estarà de vacances secretes?

No?

 
At 3:41 PM, Blogger Montse said...

Però és que sempre se l'ha d'estirar perquè escrigui, aixxxxxxxxxxx!!!

 
At 1:29 PM, Anonymous Anonymous said...

I'm impressed with your site, very nice graphics!
»

 

Post a Comment

<< Home