Els animals no tenen drets

Atorgar drets als animals és com voler parlar amb un tub de pasta de dents. Un camí que no porta enlloc perquè els animals no poden ser subjectes de dret. Des de fa molts anys, però, que molts països, inclòs el nostre, atorguen drets als animals. Però, ai las! no a tots els animals, tant sols els de companyia i entre aquests, especialment a gats i gossos. Contra els gats no diré res, simplement recordar que són uns caradures de molt de cuidado. Dels gossos res que ningú no sàpiga, uns lacais disposats a obeir els seus amos i de fotre una mossada els qui no són del seu entorn. Abans que protegir un gos jo protegiria els porcs, animals intel·ligents i que a més ens procuren mil formes de gaudí atorgant-nos les seves carns per embutir. Els porcs, però, no gaudeixen de cap dret específic en la legislació, i des d'aquí reclamo que si els gossos tenen drets, que en tinguin també els porcs, els escarbats, la tènia i les puces.
Bé, malgrat tot aixó, la llei ampara gossos i gats, i un no pot desprendre's d'un gos o d'un gat i abandonar-lo així com així. Per contra, els peixets de colors que poden ser animals que donin tanta companyia o més com qualsevol gos o gat i molta menys murga, poden ser abandonats a la seva sort llençant-los tranquil·lament a la claveguera sense que cap agent de l'autoritat pugui multar-te per acció tan salvatge.
De fet no els atorguem drets als animals, tant sols tenim cura que els que ens cauen simpàtics gaudeixin d'una certa protecció. I quins són els animals que ens cauen simpàtics? El nostre especial subconscient fa que trobem agradosos aquells animals que ens són més propers evolutivament, els que se'ns assemblen, començant, és clar, pels mamífers. Però no tots els mamífer. És curiós, perquè la nostra relació amb els animals convida a una sessió de psicoanàlisi: perquè trobem moníssim un conillet i ens fa fàstic una rata de claveguera? Fet i fet s'assemblen com un ou a un altre. De la mateixa manera trobem elegant l'estampa d'un home a cavall i ridícul el mateix home damunt d'un ruc, o plaent el vol d'una papellona i esgarrifós l'aleteig d'una mosca, ens sembla d'una angelical harmonia veure una vaca alletant el seu vedell i repugnant un escarbat depositant els seus ous en un cau de fems. Hem d'atorgar drets a una panerola, a un escarbat, a una rata de claveguera o a un escorpí?

Per tenir drets s'ha de tenir consciència de tenir-los i voluntat per reclamar-los i, a darrera hora deures a complir. Cap animal és capaç de reclamar un dret i d'acomplir un deure. El dia que un animal es presenti amb una denúncia perfectament complimentada al jutjat, aquell dia podrem dir que aquell animal, i els seus congèneres, comencen a tenir drets.