Les Vacances

Les vacances són, des d'un punt de vista conceptual i pràctic, una anormalitat. Les vacances són la constatació d'un fracàs personal, de què ens passem l'any treballant, de què no ens agrada el que fem i que desitgem deixar de fer-ho encara que sigui tant sols per uns dies. Des d'un punt de vista psicològic les vacances creen infelicitat, stress i angúnies variades, pel desig de què arribin, per la por a què s'acabin, perquè, en molts casos, comporten una convivència amb la parella o la família massa llarga, més temps del que un ésser humà normal i equilibrat pot tolerar. Les vacances provoquen diarrees, insolacions, picors, traumes postvacacionals, inadaptació a la feina, crisi d'identitat i separacions. Les vacances no són un parèntesi, ni un punt i a part, les vacances són uns punts suspensius, un no res buit i anodí que omplim a base de fotografies de llocs impossibles, records de paisatges de cartró pedra i aromes de perfums barats. Les vacances es planifiquen amb el desig de gaudir d'un temps i un espai de felicitat, i acaben sent un potent purgant admninistrat amb una lavativa de dimensions gegantines. Jo aquest any, a l'estiu, he estat feliç, i m'he adonat que la raó era que no he deixat de treballar i que alhora no he deixat de fer allò que més m'agrada, com menjar, dormir, cardar i beure. És tan elt el grau de satisfació que m'ha produït que ara i aquí afirmo que no penso tornar a fer vacances, a partir d'ara faré el que em doni la gana tot l'any.