religions

Les religions no són respectables

Davant el daltabaix que han provocat aquests dies les declaracions del pare Benet
XVI sobre la relació entre violència i l'Islam, s'ha pogut sentir en tertúlies, debats i fòrums la nefasta expressió de què s'han de respectar totes les creences i les religions. No, no s'han de respectar les creences ni les religions, allò que cal garantir és la pràctica lliure de les mateixes sempre que no afecti a la llibertat d'altres individus. Les religions, avui dia, són un pesat llaç que arrossega la humanitat, un fre i un deturador del progrés, dels drets humans de la igualtat entre els diferents individus. Les religions, en el seu conjunt i una a una, són un insult a la intel·ligència, una cotilla de dogmes i preceptes que desafien el sentit comú i que menyspreen la raó. Les religions tenen la vocació de convertir els infidels i, sobretot, d'imposar la seva cultura al conjunt de la societat. La fe és el paradigma màxim de la renúncia de l'individu a la seva llibertat, a pensar per si mateix. Ja és hora de què aquells que no practiquem cap religió, ni som creients, proclamem amb força que els valors dels laics constitueixen , a diferència dels dels creients, el pilar de la convivència democràtica.
No, no hem de respectar la religió musulmana perquè és un arcaisme que relega a la dona a la submissió, proclama la virtut de la yihad, o sigui de la violència per tal de convertir els infidels i perquè prohibeix beure una de les poques meravelles que ha creat l'home, el vi i tota classe de begudes espirituoses. No, no hem de respectar la religió catòlica perquè és considera, com totes les altres, la religió verdadera, perquè s'entossudeix a comdemnar l'ús del preservatiu, perquè no accepta la investigació amb cèl·lules mare, perquè amb prou feines accepten una visió descafeïnada de l'evolució. No, no s'ha de respectar el judaisme, perquè creuen que són el poble escollit, perquè són tan ortodoxes que en dissabte no poden prémer ni el botó que acciona un ascensor, perquè una a una les seves normes fan més riure que plorar. I podríem continuar amb totes les altres religions, sacs de despropòsits, cúmuls d'atavismes heretats de la nit dels temps, prejudicis ancestrals, discriminacions ofensives, promeses d'eternitat forasenyades.
Tot i aixó no sóc partidari de prohibir les religions, les religions a mi me les prohibeix la raó, la intel·ligència i el respecte als drets dels éssers humans. I me les prohibeix una causa encara més forta que totes les assenyalades: les religions s'aprofiten del desig de trascendència dels homes, del desig de retrobar els éssers estimats ja desapareguts, de les seves crisis existencials, de l'ofeg que provocar enfrontar-se a l'immensitat d'un món ignot. Les religions aplaudeixen les misèries dels homes i li vénen fum i vanes il·lusions i no en lloen la seva principal grandesa: la d'enfrontar-nos a la vida a tomba oberta, amb la consciència ferma de ser efímers, de ser una anècdota quàntica en l'horitzó de l'espai-temps.
AMÈN