Les fotografies no demostren res

Es tracta d'una agressió de caire racista?


Les imatges, siguen aquestes vídeos o fotografies no expliquen res, o expliquen ben poca cosa. Fixem-nos, per exemple en la fotografia que encapçala aquestes notes. Podríem deduir-ne, fàcilment, que es tracta d'una agressió racial, donat que un home blanc colpeja a un home negre que esta agenollat a terra, mentres un tercer home, aquest fumant impàvidament, sembla disfrutar veient la baralla. D'entrada queda establert d'una manera tàcita que l'agressor és l'home blanc i que la víctima és un home negre. Però podria haver estat a l'inrevès. Potser l'home blanc ha estat atacat en primer lloc pel negre, i aquest simplement s'està defensant de l'agressió. Però hi ha més preguntes a fer-se... De qui és la bicicleta recolzada davant la botiga de roba? Són insensibles les persones que contemplen el que passa sense fer res? Doncs no podem afirmar que l'home blanc sigui racista o que no hi sigui, ni que l'home blanc sigui l'agressor o que ho sigui el negre, ni tant sols que els personatges singuin insensibles o que no ho siguin. I no podem dir-ne res de l'escena perquè les fotografies transmeten ben poca informació del que passa i, a més, la transmeten deformada. En aquest cas, jo que sé l'origen de la fotografia, puc afirmar que, en principi, no hi ha ni racisme ni agressió. Per què? Perquè es tracta d'un fotograma del rodatge d'una pel·lícula. Però, tot i que no ho fos, no podríem dir-ne gran cosa.



Són aquests nens orfes de guerra o no ho són?

La foto de dalt és la d'uns nens del Darfur. Em podríem deduir de la fotografia que aquests nens són orfes, o que han estat víctimes de la guerra? Amb fotografies com aquesta, ONGes i organitzacions de tota mena, convencen benintencionats europeus a acollir nens orfes i ferits i sembla que, gràcies a aquest impuls altruista fet al caire de l'emoció que desperta una imatge, un gran nombre de nens han pogut ser separats dels seus pares forçadament.

Més imatges i aquestes en moviment i relacionat amb el tema de la "crisi del Txad". Gent del meu entorn aixecaven el crit al cel indignats després de veure les imatges de les hosteses i la tripulació del vol que havia anat al Txad a compte de l'ONG l'arche de Zoe empresonats i humiliats pels seus vigilants i per una població indignada. Jo els demanava que, al marge de la innocència o no dels inculpats, pensessin que hauria passat si un avió amb una tripulació de negres, hagués vingut a Catalunya amb una ONG a emportar-se al Txad un grup de nens blancs presumptament abandonats pels seus pares per ser adoptats per famílies d'aquell llunyà país. Un cop descobert el frau, els hauríem deixat abandonar el país sense un judici que aclarís les responsabilitats de cadascú?
Al marge d'aquestes consideracions, he d'afirmar que me n'alegro de l'alliberament de les hosteses i els periodistes, i espero que aviat dels membres masculins de la tripulació, tot i que, mirat fredament, sembla que l'alliberament d'uns comdena irreversible i fredament els altres.