Insatisfacció permanent

Ratolí per a dones insatisfetes amb la seva imatge

He de reconèixer que em costa força dedicar la meva atenció a escrutar les interioritats i complexitats de la psique de les dones, considerant que el tema escapa a les meves possibilitats i que, posats a desentrellar temes complexos, prefereixo enfrontar-me a la discontinuïtat entre espai i temps, o a la física de partícules. Tot i això m'encanta relacionar-me, xerrar i compartir experiències amb elles, les dones, i és per això que em dol sobremanera l'alt grau d'insatisfacció de les senyores que acaba convertint-se en un dels seus trets característics. Aquesta insatisfacció afecta en primer lloc i d'una forma abusiva a la seva imatge personal, al seu aspecte físic, a la manera d'anar vestides, amb els maldecaps, transtorns i angúnies que això provoca. Però no acaba aquí la cosa la insatisfacció es trasllada tot sovint a l'entorn, a la decoració de la casa, al modus de viure, al treball, a la manera de gaudir de l'oci, i en casos extrems als amics i a la parella. Aquesta insatisfacció provoca una mena d'estranya paranoia que convida a l'afectada a malfiar-se de tots els que l'envolten, per por a què no acompleixin les expectatives, bé sigui un grup de manobres que han de fer una reforma a casa, bé sigui el tapisser que ha de canviar l'entapissat d'un sofà o l'amic amb qui s'havia previst sortir per passar una vetllada agradable.
No sé on radica aquesta insatisfacció permanent, però estic ben segur que posant-t'hi voluntat hauria de tenir cura, per exemple acceptant d'entrada que el món no és perfecte, i que les imperfeccions són d'allò més estimulant, tant les pròpies com les alienes.