El vi

Els borratxos de Velázquez

M'agrada el vi tant com m'agrada el pa, és més, no concebeixo un sense la companyia de l'altre. M'agrada el vi en un grau que voreja la passió i és per aquesta raó que em fastigueixa sobremanera que un producte fet pel gaudi dels sentits hagi acabat pervertint-se en transformar-se en una mena d'absurda creació intelectual. Abans només bebien vi la gent del poble ras, ara qualsevol persona amb suposades inquietuds culturals acaba demanant vi com una nova forma de snobisme. La primera conseqüència nefasta d'aquest procés és l'alçada extraordinària del preu dels vins, la segona és haver d'escoltar converses de suposats entesos i exercicis dialèctics absurds sobre les qualitats de tal o qual caldo. El vi pot aguantar un viatge agitat, una temperatura inadequada, una ampolla cursi, un got brut, una obertura de l'ampolla defectuosa, però no tolera un discurs pedant. L'altre cosa que no aguanto és la forma de beure: la gent s'ha acostumat a beure vi a petites glopadetes, com si es tractés d'un nèctar extrany, i l'ensuma com si tingués al davant un perfum exòtic. No! EL vi es beu a doll, un s'entrega al vi com si es tractés del primer polvo amb una dona llargament desitjada, sense preàmbuls, amb passió, a lo bèstia.
L'altre és el tema del recipient per beure vi. Tot i que en aquest punt no sóc estricte, i bec el vi sense manies allí on me l'aboquin, crec que el receptacle ideal per rebre el vi és el got, un got de vidre transparent, no gaire gran, per sota dels 200 cc de capacitat. Les copes de cristall que estan bé per treure-les el dia de Nadal haurien d'estar prohibides la resta de l'any. La copa, aquesta copa adotzenada, l'anomenada de cata, és més apta pel comentari que pel glop. De les altres se'n fa ús i abús. He vist servir vins de rioja en llargarudes copes de Burdeus i priorats en copes de borgonya: acabem aquesta farsa.
M'agrada beure vi amb els amics i no entendria que el beguéssim en una copa fina, com si fóssim amants. Un vi amb un amic exigeix un got, per poder agafar-lo amb força. El porró, en una altra època omnipresent a les taules, és una altra forma excel·lent de beure vi, un vi que sigui un punt aspre, fort, que et deixi la boca, la gola i l'estómac negats de gust i vernissats d'aromes.
En el món en què vivim tenim cada cop menys ocasions per sentir, per això demano aquí i ara, que si us agrada un vi us el beveu i que si us agrada molt en beveu molt i calleu i que guardeu curosament els secrets dels plaers que us ha proporcionat aquest extraordinari líquid de la mateixa manera que guardaríeu el secret de les sensacions viscudes després d'haver passat la nit amb la dona estimada, si és que us l'estimeu de debó.