Wednesday, December 19, 2007

Infidelitat versus lleialtat




VISCA LA MULTILATERALITAT


Fa poc l'Aitana Sánchez Gijón parlava de la infidelitat en un article a la Vanguardia. Ella defensava la lleialtat com a valor en contraposició a la fidelitat. La lleialtat en aquest sentit suposaria mantenir els vincles amb la parella, respectar i seguir un projecte en comú. Aquesta lleialtat, segons l'Aitana, no es trencaria per una o més "infidelitats", o sigui, per tenir coneixement bàsicament carnal amb d'altra gent de forma més o menys esporàdica.
M'agrada el punt de vista de l'Aitana, tot i que penso que la qüestió no es ventila tan ràpidament i que és més peluda i plena d'arestes. I ho és perquè afecta a la intimitat de cadascú, un espai fosc, complexe i tot sovint inconfesable i opac fins i tot per un mateix.
La primera reflexió em porta a preguntar-me el perquè, sent la infidelitat un costum tan universal com és, es porta tan d'amagat. Per què? Amb què ens trobaríem si de cop els i les infidels sortissin de l'armari? Em fa l'efecte que amb una munt de gent de tota classe i índole. Un munt de gent que té relacions esporàdiques amb d'altra gent, que no vol renunciar-hi però que no ho manifesta públicament per tal, básicament, de no espatllar la seva relació de parella, o perquè simplement no li dóna la gana d'anar esventant la seva vida privada. Si és així, i crec que en molts casos és així, si una relació més o menys esporàdica pot ser un fet positiu, i també pot resultar positiu el fet de mantenir els vincles amb la parella, què impideix que parella i infidelitats convisquin amb harmonia i bon humor? Un ancestral i vigorós sentit de la possessió que domina tan homes com dones i una educació i un entorn social que reforcen aquest sentiment.
Per això cal desterrar alguns principis comúnment acceptats, com el que afirma que les infidelitats demostren el mal estat de la parella, quan tant sols demostra que la parella ha entrat en un estadi diferent( de vegades bo, devegades dolent). Un altre principi que cal abocar al cubell de reciclatge és el que admet com acceptable i encomiable que un solter/a pugui tenir relacions esporàdiques i en canvi algú aparellat o casat no. Com a casat, hi protesto enérgicament. Però si hi ha un corrent de pensament destestable i que fa venir basques és el que sosté que una nova relació ha de comportar ineluctablment el final de l'anterior. En nom d'un amor cec, estret de mires, guenyo i malaltís, un nou enamorat/da ha de abocar tot els seus cinc sentits en el seu nou objecte de passió. Els altres que es fotin.
Al llarg dels anys puc afirmar que conèixer gent nova, relacionar-m'hi, ha estat no tant sols enrequidor, si no entretingut, divertit i apassionant. COmprenc que els conflictes i maldecaps que genera el tema de les parelles i de les noves relacions és difícil de resoldre, i jo no en tinc la clau, tot i que si una petita norma: intenta ser respectuós tant amb les amistats noves, com amb les antigues. L'altre dia algú parlava, per tal d'explorar noves formes de relació de la Multilateralitat en les relacions afectives. Tot i que sense saber ben bé perquè, ni com es porta això de la multilateralitat, jo m'en declaro, em declaro Multilateral.