PA

Cistella de pa de Dalí

Em fa l'efecte que aquest escrit acabarà adquirint un to massa ensucrat i cursi per culpa del tema que el protagonitza, el pa, un aliment pel qual sento una passió cega. El pa és l'obra més magna, completa i saborosa que ha donat la humanitat. Si mai arribessin uns extraterrestres al nostre planeta, caldria contactar amb ells d'alguna manera i ser amables per tal de no crear malentesos. Caldria, doncs, fer-los un present que trenqués el gel i els inspirés confiança, i crec que aquest present hauria de ser un pa acabat de sortir del forn, un bon pa s'entén, no una llesca de bimbo ni una baguette de plastilina. Un bon pa acabat de sortir d'un forn ( si és de llenya millor, però si no tant se val), fa una flaire única, exquisida, que no tant sols estimula les narius si no que és capaç de penetrar-te tots els porus de la pell fins posar-te-la de gallina i arrencar-te un plor convulsiu. L'olor a pa supera en molt qualsevol aroma que hi hagi en aquest planeta, ni fragàncies florals, ni l'olor a gespa humida, ni aquell aire un punt agre i un punt dolç del pit d'una mare després d'alletar el seu petit. No, l'aroma a pa és més delicat que el d'una violeta a l'hivern i més embriagador que el exhala l'entrecuix de l'estimada. I té mèrit, perquè el pa no deixa de ser un producte artificial, un artefacte nascut del giny humà, a l'igual que un coixinet a boles o un pot de harpic. Amb el descobriment del pa hem superat l'obra de la mare naturalesa de lluny i ens hem convertit en Déus. I no exagero. El pa, en el nostre món occidental, va ser el motor de la civilització, el detonant d'una revolució sense precedents en l'espècie humana, la punta de llança d'un progrés que no s'ha deturat des de llavors.
És per això que cal tractar el pa amb molta cura, des de la seva elaboració, de la seva compra, de quant el desem, de quan el portem a taula, de quan el partim. Perquè el pa, el pa de barra, no es pot tallar, s'ha de partir. Un ha d'arrencar un tros de pa amb les mans, sentir com cruix la crosta, com gemega la molla, com s'escapa un petit aroma subtil que havia estat pres en el moment de la cocció, veure com les mans s'enfarinen lleument. El pa de pagès és diferent, cal llescar-lo, a casa, amb un gavinet que no sigui de serreta, i fer-ho després que hagin passat unes bones hores que ha sortit del forn.
Encara no ho he dit tot sobre el pa, ja continuaré un altre dia, perquè ara, que ja està a punt de sortir la darrera fornada del dia, me'n vaig pitant a comprar un parell de barres pel sopar d'aquest vespre. Què què soparé? Pa, pa acompanyat d'alguna cosa. Tant se val.